Ressaca emocional. Aquesta es la paraula que més estem fent servir avui els que fins ahir a la nit estàvem tancats al Tantarantana. En aquesta crònica que ja no escric sobre un escenari, ni al…
Assajar és de covards. La Tancada #aedcLaGala (Crònica de la tancada)
El cap de setmana del 16 i 17 de juliol de 2016 es va celebrar al Teatre Tantarantana una tancada creativa per culminar la temporada d’Assajar és de covards. Jo vaig formar part d’aquesta tancada amb l’encàrrec de…
Microteatre: El meu negoci es diu Gwenda
Tot i que no ho vaig reflectir aquí al blog, vaig anar a Microteatre Barcelona poc després de la seva inauguració. Confesso que aleshores no em va acabar de fer el pes. Vaig trobar que…
Hazte banquero
Cuanto más teatro documental veo, más interesante me parece el género. En contra de lo que dicta el instinto, ver a actores interpretar a personajes reales de nuestra sociedad resulta a veces más verosímil incluso que…
L’última nit del món
Encara que costi de creure, hi ha vida més enllà del Grec. I amb propostes tan engrescadores com L’última nit del món, una joieta que corre el risc de passar desaparcebuda enmig de la sobreoferta del…
Confessió d’un expresident
Començaré aquest comentari sobre la Confessió d’un expresident amb una confessió pròpia: aquest muntatge em tirava una mica enrere. Un monòleg, al Capitol, amb un actor televisiu conegut per fer sàtira política a la tele en…
De stille kracht (La força oculta)
Dissabte vaig assistir al meu primer Ivo van Hove. No em mireu així! L’any de les Tragèdies Romanes m’estava canviant de pis i no em sobraven les 4 o 5 hores que durava aquell espectacle…
Les bruixes de Salem
Dijous vaig tenir l’oportunitat d’assistir a l’assaig general de l’espectacle que divendres va inaugurar el Festival Grec d’enguany.
No hi ha bosc a Sarajevo
Ens apropem per segon any al Cicle de creació escènica DespertaLab, una iniciativa de la Nau Ivanow i Sala Atrium que dóna suport al teatre emergent. El que més m’agrada del DespertaLab és que et dóna la…