Port Arthur

I d’un judici real a un interrogatori també real. Després de Ruz-Bárcenas, Jordi Casanovas reincideix amb el teatre documental amb Port Arthur, un docuthriller inquietant i molt, molt negre. A Port Arthur, Jordi Casanovas posa en escena un interrogatori policial real que va tenir lloc a Austràlia fa 20 anys. El text es va filtrar entre altres documents trets a la llum pública per Wikileaks i la història va cridar l’atenció del dramaturg. Tot el que es diu en escena és literal, Casanovas “només” ha imaginat la situació, el to, la tensió entre els personatges. Sobre un text descriptiu, Casanovas imagina el drama, i quin drama.

Dos policies, un més interessat en comprendre els motius i l’altre amb moltes ganes d’obtenir una confessió, interroguen un individu que afirma no recordar què ha passat. Poc a poc, i amb un estil d’interrogatori circular i repetitiu amb dinàmiques de poli bo i poli dolent, els investigadors aniran estirant del fil i tensant el sospitós fins arribar als fets de Port Arthur.

El grandíssim encert de Port Arthur (a banda de trobar la història) és el seu repartiment. Tres actors d’indubtable talent interpreten papers que semblen escrits per a ells. Andrés Herrera (a qui molts recordareu com el carismàtic “Cala” d’Una història catalana) interpreta el policia menys pacient, el més macarra, el que té més ganes d’acabar l’interrogatori. Per la seva banda, Javi Beltrán interpreta el policia tranquil i elegant, el que no perd els nervis perquè busca la veritat. I, finalment, un grandíssim Dafnis Balduz interpreta l’acusat, un personatge magnètic, estrany i inquietant a qui no pots deixar de mirar en cap moment.

Port Arthur enganxa des del primer moment. Amb una tensió ascendent i un ritme impecable, constitueix una història policial de manual: emocionant, sorprenent i molt fosca. Que s’estrenés a la BCNegra sembla d’allò més lògic i el soterrani de la Fabrica Mòritz va resultar ser un entorn d’allò més adient. La única llàstima és que tan sols es representés quatre dies, però no tinc cap dubte que aviat es podrà veure en algun escenari de Barcelona. Seria una bogeria pensar el contrari.

Port Arthur
Dramatúrgia, direcció i espai: Jordi Casanovas. Traducció i ajudant de direcció: Sílvia Sanfeliu. Intèrprets: Dafnis Balduz, Javi Beltrán i Andrés Herrera. Locució: Joan Salvat. Banda sonora i disseny de so: José Roselló. Vestuari: Irantzu Ortiz i Silvia Iglesias. Direcció tècnica i disseny de llums: Xavier Xipell i Pati Cortés. Producció executiva: Carles Manrique (Velvet Events). Ajudant de producció: Júlia Simó. Distribució: Elena Blanco (Magnetica Management).
Sala: Fàbrica Moritz de Barcelona. Data: 01/02/2016. Fotografia: (c) David Ruano Fotografia.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Pingback: Repetim: Port Arthur - Somnis de teatre

  2. Pingback: Jauría - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.