Dimarts passat vam tornar a assistir a una de les lectures dramatitzades amb què la Sala Beckett s’acomiada de la seu de Gràcia (tota la informació aquí). Aquesta vegada es tractava d’un text de Carles Mallol (Mata el teu alumne), estrenat la temporada 2007-2008 i titulat Molta aigua.
He de dir que aquesta vegada vaig gaudir molt més de la lectura que amb La màquina d’aigua. Potser perquè el text, tot i no ser convencional, no depenia tant de la posada en escena i potser perquè, en aquesta ocasió, els amics de la Beckett havien deixat sobre una taula dins de la sala un magnífic dossier amb dibuixos de preproducció, maquetes i fotografies de tot l’espectacle, cosa que permetia fer-se una molt bona idea de com devia haver estat el muntatge.
En aquesta ocasió, el repartiment original format per Miquel Bonet, Guillem Motos, Fina Rius i David Vert va ser acompanyat a escena pel director del muntatge, Víctor Muñoz i Calafell, que va haver de substuir Sandra Monclús per indisposició. Va ser tot un plaer sentir-los interpretar els seus papers i em va agradar especialment veure el Guillem Motos en el paper del fill skin i mig delinqüent, tan diferent però alhora tan estranyament semblant al seu personatge de La pols.
El descobriment de Molta aigua em va refermar el que ja intuïa després de veure Mata el teu alumne: que Carles Mallol és un dramaturg a tenir en compte. Estaré atenta.