Soliloquejar amb algú

La primera cosa que em crida l’atenció quan entro a la sala Joan Brossa és veure l’Àlex Marteen (a qui fa anys que segueixo com a músic amb el seu grup Monsieur Cactus) assegut al terra vestit de captaire i amb un sintetitzador i altres instruments electrònics al seu davant. Un banc del parc domina l’escena i ell fa com que no ens veu mentre juga amb uns superherois de plàstic.

Comença l’obra i anem coneixent a poc a poc els protagonistes. Personatges amb una única cosa en comú, el parc on viu el captaire. L’ambient és dens com la mel i està carregat d’energia i de tota mena d’emocions. Un a un, anem descobrint aquest catàleg de fauna urbana que busca desesperadament, sense aconseguir-ho, connectar amb algú.

Una de les coses que més destaquen de Soliloquejar amb algú és la seva atmosfera. D’una banda, tenim l’Àlex Marteen que fa música electrònica en directe i aplica efectes de tot tipus als micròfons que fan servir els actors. De l’altra, el joc de llum i foscor de l’escena i el fet que els actors que no estan en llum es moguin a càmera lenta genera una certa sensació d’angoixa que encaixa a la perfecció amb el contingut del text.

Per la seva part, el repartiment, integrat per actors molt joves, fa una feina excel·lent i complicada, donant vida a uns personatges, alguns perduts i d’altres estranys, però tots fascinantment propers. Destaquen sens dubte Eric Balbàs i Marc Ribera, que interpreten dos matons de barri una mica pringats, i Miriam Marcet, amb el seu retrat d’una dona neuròtica que només surt de casa per passejar el gos.

Soliloquejar amb algú és original, fresca i està carregada de talent, tant en les interpretacions com en la dramatúrgia. Una mostra més del geni que creix a casa nostra.

Soliloquejar amb algú
Dramatúrgia i direcció: Roger Torns. Repartiment: Eric Balbàs, Maria Hernández, Mar Pawlowsky, Marc Ribera, Òscar Castellví, Miriam Marcet i Alex Marteen. Disseny de vestuari: Carlota Ricart. Cos: Javier Cárcel. Assessorament de il·luminació: Marc Salicrú. Composició musical i espai sonor: Alex Marteen. Vídeo: Adrià Espí, Lluís Ferrer, Hector Mas, Hector Prats i Martí Pavia. Disseny gràfic: Eric Balbàs. Producció: El Eje.
Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 25/11/15.  Fotografia: Andrea Bassart.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. cristina 03/12/2015 at 16:54

    A mi em va agradar molt i molt !!
    Et segueixo les recomanacions….

    Reply

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.