Sugar. Ningú no és perfecte

Qui no recorda Tony Curtis i Jack Lemmon caminant amb dificultats sobre sabates de taló per una andana plena de gent? Some like it hot (o Con faldas y a lo loco o Ningú no és perfecte, segons l’idioma en què es pensi el títol) és una d’aquelles pel·lícules del Hollywood clàssic que s’han convertit en icona. Suposo que era lògic que algú pensés en dur-la a Broadway i també, per què no?, a Barcelona.

I així com de vegades les adaptacions de la gran pantalla a l’escenari acaben resultant una decepció, no és aquest el cas de Sugar, un musical que recull el to sorneguer, divertit i innocentment provocador de l’original sense perdre ni una mica d’aquella època daurada del cinema.

Sobre l’escenari de l’Eixample Teatre llueix una petita orquestra de jazz (el luxe de la música en directe darrerament cal buscar-lo en el petit format) i un repartiment farcit de talent. Ballarins de jazz, cantans i intèrprets que ens regalen una posada en escena àgil, divertida i molt encertada.

Amb un pressupost que no pot ni equiparar-se al dels grans musicals, Sugar no escatima ni en vestuari ni en escenografia i aconsegueix, amb els detalls necesaris per a cada escena, crear ambients i situacions que generen aquella màgia i aquella alegria de viure que només proporcionen les bones còmedies musicals.

En un repartiment molt equilibrat hi destaca la versatilitat i qualitat d’un Xavi Duch que brilla amb llum pròpia i les rutines còmiques d’una parella de luxe formada per Maria Santallusia i Dani Claramunt.

Sugar. Ningú no és perfecte demostra que els grans musicals no es mesuren per la mida de l’escenografia, els watts de llum o la quantitat de perruques, sinó per l’entrega, el talent, la dedicació i l’entusiasme de l’equip. Segons aquesta escala, Sugar és un musical enorme, imprescindible per als aficionats al gènere i regal excel·lent per fer (o fer-se) aquest Nadal.

 

Sugar. Ningú no és perfecte

Llibret: Peter Stone. Música: Jule Styne. Lletres: Bob Merril. Basat en una història de: Robert Thoeren. Direcció: Pau Doz. Repartiment: Bealia Guerra, Xavi Duch, Rubén Yuste, Pep Cortés, Maria Santallusia, Carles Sánchez, Dani Claramunt, Lorena García, Ariadna Canals, Anna Lagares, Hugo Riveros, Óscar Planells, Adrià Garcia, Javier Arroyo i Jordi Llordella. Músics: Filippo Fanó, Jairo Ortega, Josema Martín, Valentí Querol, Bernat Hernández, Pau Lligadas, Pol Padrós, Álvar Montfort, Jordi Santanach i Sergi Felipe. Direcció musical i arranjaments: Bernat Hernández. Coreografia: Laura Olivella. Traducció i adaptació de les cançons: Roser Batalla i Roger Peña. Ajudant de direcció: Lluís Parera. Assistent de coreografia: Ana Micó. Escenografia: Pau Doz i Escenografies Moià. Utilleria: Anna Gas. Disseny de vestuari: Som-hi Films. Vestuari: Rafató teatre, Som-hi films i Aleix García. Disseny de so: Enric Vinyeta. Disseny d’il·luminació: Jordi Thomás. Producció: Som-hi Films.

Sala: Eixample Teatre. Data: 27/11/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: Connexió Londres: Anything Goes - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.