Va voler la casualitat que, després de veure La tendresa, anés a veure Lapònia. I, de vegades, les casualitats són una benedicció perquè Lapònia va fer que em reconciliés amb la comèdia i que recuperés…
Posts tagged Cristina Clemente
Clàssics desgenerats
Al marge de la meva opinió sobre el cicle en el seu conjunt i els motius del teatre per a dur-lo a terme (que us explico aquí) he de dir que ho he passat bé…
Llegir teatre: Ventura / Volem anar al Tibidabo
Ho he dit en més d’una ocasió aquí al blog i no me’n cansaré mai: editar teatre és imprescindible. I ho és perquè el teatre és un art efímer que neix i mor sobre l’escenari….
De Damasc a Idomeni
Els veiem cada dia a les notícies. Potser no tenim gaire clar què passa exactament, quins són els bàndols o per què lluiten (com a mínim a mi se m’escapen molts detalls), però el que…
Volem anar al Tibidabo
Fa anys que fujo per costum de qualsevol ficció que tingui l’Alzheimer com a tema central. La meva mare pateix aquesta malaltia, i viure-la tan de prop ha fet que no toleri la majoria d’històries que s’expliquen…
Aneboda The Show
A aquestes alçades del partit crec que ja és oficial: sóc fan de Joan Yago. I m’encanta poder afegir un nom més a la meva llista de dramaturgs contemporanis que s’han d’anar a veure sí…
Consell familiar
[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: “He vingut del passat”. Perdoneu.] Aquesta obra va ser el meu autoregal de…
Nit de ràdio dos punt zero
El món es divideix en dos tipus de persones: les que escolten la ràdio i les que no. Jo sóc de les segones. No és que hi tingui res en contra, simplement no en tinc…
Assassinat a Atrium Viladecans
Des del moment en què es va anunciar, Assassinat es va convertir en l’esdeveniment “teatrero” del moment. Hi havia la sensació, podríem dir la convicció, que seria quelcom important, digne de veure i explicar. Hi…