Quan vaig dir-vos que reobria el blog us vaig dir que ho faria amb la calma i tal i qual i que escriuria només d’allò que em donés la gana i quan volgués. I pensava…
Posts tagged Cristina Clemente
Clàssics desgenerats
Al marge de la meva opinió sobre el cicle en el seu conjunt i els motius del teatre per a dur-lo a terme (que us explico aquí) he de dir que ho he passat bé…
Llegir teatre: Ventura / Volem anar al Tibidabo
Ho he dit en més d’una ocasió aquí al blog i no me’n cansaré mai: editar teatre és imprescindible. I ho és perquè el teatre és un art efímer que neix i mor sobre l’escenari….
De Damasc a Idomeni
Els veiem cada dia a les notícies. Potser no tenim gaire clar què passa exactament, quins són els bàndols o per què lluiten (com a mínim a mi se m’escapen molts detalls), però el que…
Volem anar al Tibidabo
Fa anys que fujo per costum de qualsevol ficció que tingui l’Alzheimer com a tema central. La meva mare pateix aquesta malaltia, i viure-la tan de prop ha fet que no toleri la majoria d’històries que s’expliquen…
Aneboda The Show
A aquestes alçades del partit crec que ja és oficial: sóc fan de Joan Yago. I m’encanta poder afegir un nom més a la meva llista de dramaturgs contemporanis que s’han d’anar a veure sí…
Consell familiar
[Excusatio non petita… Us juro que estic a punt de posar-me al dia, de debó. Mentrestant estic pensant a rebatejar el blog com: «He vingut del passat». Perdoneu.] Aquesta obra va ser el meu autoregal de…
Nit de ràdio dos punt zero
El món es divideix en dos tipus de persones: les que escolten la ràdio i les que no. Jo sóc de les segones. No és que hi tingui res en contra, simplement no en tinc…