Tengo 37 años y no conozco a nadie más o menos de mi generación que haya hecho la mili. Eso es, en el fondo, porque en los últimos años, entre las prórrogas por estudios, el…
Posts tagged Teatre
Una lluita constant
A mesura que faig anys, cada vegada soc més ionqui de la no ficció en general i del teatre documental en concret. Suposo que és perquè, quan ja n’has vist molts, els relats de ficció…
L’habitació del costat (The vibrator play)
La manera com la història ha tractat el desig i el plaer sexual de les dones al llarg del temps faria riure si no fes plorar. L’habitació del costat aprofita un dels episodis més delirants…
Les coses excepcionals
Quatre anys després de Pulmons, el primer èxit de la companyia Sixto Paz i, segurament, el seu muntatge més recordat, la companyia torna a apostar per un text de Duncan Macmillan que, en aquest cas, aborda…
Projecte 92
Les olimpíades de Barcelona 92 va ser un dels punts d’inflexió més importants de la història recent de la nostra ciutat. Hi ha una Barcelona d’abans de les olimpíades i una de després, i fins…
El jocs florals de Canprosa
Malgrat que m’he resistit a llegir qualsevol crítica d’Els jocs florals de Canprosa (sempre ho evito abans de veure un muntatge per no crear-me expectatives de cap tipus) aquesta vegada era inevitable anar al Nacional…
Estat decepció
Els darrers temps al nostre país han estat una muntanya russa d’emocions en el terreny polític. Després d’uns anys en els que molta gent va creure que el carrer era una eina real per a…
L’omissió de la família Coleman
Mai abans de dilluns passat no havia vist cap versió de L’omissió de la família Coleman, malgrat que aquesta no era la primera vegada que el text de Tolcachir es feia a Barcelona. Sí que…