Dilluns passat va tenir lloc el penúltim Assajar és de covards de la temporada que era, a més, el segon Assajar és de covards del mes de maig. I per què? Doncs perquè el dia…
Posts tagged Teatre
Cliff (Precipici)
Vaig anar a veure Cliff bàsicament perquè Montgomery Clift era l’actor preferit de la meva mare, que el trobava guapíssim, i, per tant, he vist unes quantes de les seves pel·lícules. Vaig anar-hi amb ganes…
Requiem for Evita
Tres persones (en el meu cas tres homes, però hi ha dies que trobareu dos homes i una dona) pelen mongetes asseguts a una taula mentre ens donen la benvinguda i ens expliquen com anirà…
Goldilocks
Goldilocks, la segona proposta del DespertaLab d’enguany, és una d’aquelles obres que entren per la pell, passen per les vísceres i s’allotgen en aquell espai entre el crani i les meninges, fora del cervell, fora del…
El color de la llum
El fotoperiodisme i, especialment, el fotoperiodisme que es du a terme en zones de conflicte em fascina. És una d’aquelles professions que semblen somniades per un novel·lista. Homes i dones que amb una càmera al…
Que rebentin els actors
Tinc la sensació que no vaig veure Que rebentin els actors en les millors condicions posibles. No va ser cosa de l’espectacle, en absolut, va ser cosa meva. Després que es conegués la sentència del…
Assajar és de covards #dracaédc
Dilluns passat el calendari va voler que coincidissin en el temps dos esdeveniments que m’encanten: Sant Jordi i Assajar és de covards. Suposo que va ser precisament aquesta confluència la que va fer que fos…
S’inunda Venècia
S’inunda Venècia arranca com una comèdia, passa per uns moments de farsa i acaba en forma de drama amarg. Ben bé com les relacions de parella que descriu, que comencen sent una festa, fins que…