Premis Butaca 2014, el dia després

Ahir al vespre no vaig veure la gala dels Premis Butaca però sí que la vaig seguir per Twitter amb certa emoció. Sempre fa gràcia veure si les previsions i els gustos personals coincideixen o no amb els de la resta de públic (no oblidem que els Butaca es trien per votació popular).

Una altra cosa que em va fer gràcia va ser el fet que, tret dels guardonats a la categoria de dansa i teatre familiar (que no freqüento), aquest any he vist tots els espectacles premiats.

Així que si teniu curiositat per saber què en penso dels resultats no teniu més que veure què en vaig dir en el seu moment (sí, no penso canviar d’opinió sobre un espectacle per molts premis que rebi).

Guanyadora de muntatge teatral, direcció (Oriol Broggi), actor teatral (Julio Manrique), actor de repartiment (Pablo Derqui), il·luminació (Pep Barcons) i vestuari (Berta Riera): L’orfe del clan dels Zhao.

Guanyadora de petit format i text teatral (Gemma Brió): Llibert.

Guanyadora de musical i actor de musical (Benjamí Conesa): Germans de sang.

Guanyadora d’actriu teatral (Clara Segura): La rosa tatuada.

Guanyadora d’actriu de repartiment (Mar Ulldemolins): El joc de l’amor i de l’atzar. (No hi ha crònica perquè estava immersa en la meva mudança però sí que la vaig veure. Jo no la vaig votar, però em sembla un premi merescut. La tria a la categoria era ben difícil.)

Guanyadora d’actriu de musical (Mone Teruel): Marry me a little.

Guanyadora d’escenografia (Jordi Queralt) i composició musical (Sílvia Pérez Cruz): Informe per a una acadèmia.

Guanyadora de caracterització (Núria Llunell): Doña Rosita la soltera y el lenguaje de las flores.

Guanyadora de disseny d’espai sonor (Roc Mateu): El caballero de Olmedo.

Què hi vaig trobar a faltar? Doncs que Traduccions – Translations no s’endugués més premis o, com a mínim, el de millor muntatge. I que l’Òscar Muñoz no fos triat millor actor (tot i que sóc conscient que amb el miniaforament de La nit just abans dels boscos som molts menys els que hem vist aquest muntatge que no pas L’orfe… ).

Això sí, em vaig alegrar de valent amb els premis a Llibert i Germans de sang, dos dels meus preferits de l’any passat (com confirmen les xapes que decoren la meva bossa).

 

Xapes

 

I vosaltres, que en penseu dels resultats dels Butaca?

(Més informació a la completa crònica que han fet els companys de Teatre Barcelona.)
Fotografia superior: Neus Riba / Teatre Barcelona. Fotografia inferior: Gemonthemoon.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.