Ragazzo

Sembla que Barcelona tancarà l’any amb una nova sala de petit de format, el Teatre Eòlia. Ben a prop de l’escola de teatre amb qui comparteix més que nom, trobem aquest espai petit però ben pensat on podrem gaudir del teatre des de ben a prop, com tant ens agrada a molts de nosaltres. Benvinguts i molta merda! 

El Teatre Eòlia va arrencar amb Digue’m la veritat (que jo vaig veure al Museu d’Arqueologia durant el Grec) i segueix amb Ragazzo, espectacle que es va estrenar a la Nau Ivanow i que a mi, malauradament, m’havia passat de llarg.

Ragazzo té, a priori, el mateix problema que Titanic. Abans de començar ja saps com acabarà. I és que Ragazzo es basa en uns fets reals que van colpir Europa fa gairebé 15 anys, quan tot just la societat començava a sentir a parlar dels moviments antisistema i globalització era la paraula de moda. El ragazzo del títol és Carlo Giuliani, el noi que va morir assassinat per la policia durant els disturbis que van tenir lloc a Gènova coincidint amb la cimera del G-8. Carlo va rebre un tret per part d’un policia inexpert i presumiblement mort de por. La víctima tenia 23 anys, el botxí, 21. Aquella tragèdia va remoure conciències i va marcar l’inici d’una nova era. Però, qui era Carlo?

Aquesta és la pregunta que mira de respondre Lali Álvarez al seu text, que intenta fer un retrat humà del jove darrere la tragèdia, un activista despreocupat i somniador que viu a una casa okupa i es manifesta en contra del G-8 per dignitat, perquè el govern mundial ha envaït la seva ciutat.

Oriol Pla és l’encarregat de donar vida a aquest noi i és, sens dubte, el gran atractiu de la funció. Pla busca el públic amb la mirada, l’interpela i se’l fica a la butxaca des del primer minut. Amb un control absolut dels temps, del moviment i del to emocional, aconsegueix transportar-nos als fets com si, en comptes de veure teatre, estiguèssim veient una gravació. Les manifestacions, els disturbis, la nit estrellada, tot adquireix vida a través seu. Una feina increïble i emocionant.

Ragazzo ens proposa fugir del relat històric i apropar-nos al protagonista per poder copsar la gravetat d’uns fets que ens van obligar a enfrontar-nos a preguntes incòmodes sobre què és la democràcia i on queden els nostres drets civils en un món globalitzat. Preguntes incòmodes amb respostes encara més incòmodes. Preguntes que mai no han de deixar de formular-se.

No us la perdeu.

 

Ragazzo

Autoria i direcció: Lali Álvarez Garriga. Intèrpret: Oriol Pla. Ajudant de direcció: Quimet Pla. Disseny de llums: Núria Solina. Disseny de so: Pau Matas. Assistent: Irene Vicente. Utilleria: Marta Garolera. Foto: Clàudia Serrahima. Temes musicals: Zoo. Col.laboracions: Aleix Aguilà i Isaac Domínguez.

Sala: Teatre Eòlia. Data: 27/12/15. Fotografia: Oriol Segon Torra.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: Barcelona (contra la paret) - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.