Assajar és de covards #pollovisión

Com? Que ja ha passat un mes? (Bé, siguem sincers, un mes i una setmana, que porto el blog un pèl endarrerit… )

Doncs sí senyors, ara mateix la que signa compta els mesos en Assajar és de covards. Ja us vaig avisar que me n’havia fet addicta (i qui avisa no és traïdora). Així,  el passat 9 de maig, un dilluns plujós va acabar convertit en festa boja on no va faltar de res: Chikilicuatre, Conchita Wurst, cançons mítiques, una mica de blues, uns quants zombis i accents d’arreu del món. El tema era, com no, Eurovisión, però Assajar és de covards és el que té, mai no saps com acabarà la cosa.

Els valents que presentaven els seus textos van ser: Xavi Morató amb Ara hi veig, una hipótesi interessant sobre com és el Cel i què passa quan morim; i Artur Díaz Barbagli amb El regal, o una història estranya i violenta sobre dos peculiars companys de pis.

El concert, aquesta vegada de blues, va ser a càrrec de Toni Pastor & Jorge Rando, però malauradament jo només vaig poder sentir un parell de cançons (boníssimes!). I per què?, us preguntareu. Doncs perquè aquesta vegada vaig decidir tirar-me de la moto i fer allò que en diríem the full experience, és a dir, que durant el descans em vaig unir als valents que vam interpretar la jam actoral de la segona part.

No us enganyeu pas, no només no sóc actriu sinó que les meves dots interpretatives no passarien de fer d’arbre a una funció de P3 (penseu que quan a l’escola vam fer els pastorets, la professora em va donar el paper d’apuntadora) però us enganyaria si us digués que no m’ho vaig passar de conya. El meu grup va ser una divertidíssima reinterpretació (creada pel director Adrià Diaz i el director resident Salvador S. Sánchez, àlies Mary Jane) d’Ara hi veig en clau zombi que ens va permetre arrosegar-nos per terra i fer el boig una bona estona, amb la complicitat de la resta de pollastres.

En acabar, com cada dia, ens vam fer una foto, vam cantar We are the world, we are the children, i jo vaig tornar a casa una mica més pollastre que de costum. És el que té Assajar és de covards, sempre em posa de bon humor.

 

Assajar és de covards #pollovisión

Organitzat per la Companyia Casa Real.

Dramaturgs: Xavi Morató i Artur Díaz Barbagli. Director: Adrià Diaz. Repartiment: Júlia Ramos, Germán de Diego, Andrea Ramos i Chap Rodríguez. Músics: Toni Pastor & Jorge Rando. Realitzador: Ferran Masip. Dissenyadora del cartell: Júlia Rodón.

Sala: Àtic 22 ? Teatre Tantarantana. Data: 09/05/2016.

 

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.