Assajar és de covards La Gala 2018

Ha passat un mes des que em vaig tancar amb un increïble equip de trenta i escaig creatius que van parir això que anomenem La Gala d’Assajar és de covards. Us vaig explicar la prèvia i el dia després i vaig entrevistar els pollastres i fer l’animal al Facebook i l’Instagram d’Assajar és de covards, però va arribar el Grec i no vaig tenir temps d’explicar-vos la Gala. Així que abans de tancar la paradeta i a un tren que em porta camí de les vacances, deixeu-me acabar la temporada com cal i parlar-vos de com va ser La Gala d’Assajar és de covards.

Després del pollocall en el que vam sortir al vestíbul a fer-nos fotos tots ben guapos i vestits de Gala (com no) la cosa va arrencar amb el grup Pollos sin Cresta equip format per el dramaturg Jaume Viñas, el director Marià Llop, els intèrprets Adrià Erre i Francesc Cuéllar i el músic Llorenç Carbonell que van presentar-nos una distòpia d’allò més interessant. En una mena de llimbs dos homes decideixen quina música es salva i quina no en funció del seu encaix a una coreografia (en concret aquesta, perquè aquesta era la putada obligada per l’organització). La deliciosa complicitat que va establir-se entre el Francesc i l’Adrià i el seu músic, el to entre còmic i completament depriment de la història i el talent de tots els membres del grup va fer arrencar la Gala ben amunt i amb l’única peça que no tractaria sobre temes de parella (el tema estrella d’enguany, sense que fos en cap cas buscat).

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda
Assajar és de covards – (c) Edu Pineda

A continuació van gaudir dels Gallina Vella fa Bon Caldo amb el dramaturg Gerard Bidegain, la directora Mònica Molins, els intèrprets Albert Jiménez i Marina Fita i la músic Evelyn Mansilla. Aquest grup va ser el culpable d’un dels esdeveniments inèdits de la Gala, el primer “tràiler teatral” en directe retransmès en streaming. Desconec òbviament si vam ser realment o no els primers a tenir la idea, però del que estic segura és de no haver-ho vist mai. Un parell d’hores abans d’obrir portes la Marina i l’Alberto van improvisar una presentació de personatge mentre es preparaven per la funció/anar a la cita que va servir de tràiler i primícia que vam retransmetre per Instagram Live. Després, a la Gala, vam conèixer una aplicació de cites especialitzada en tenir males cites i com falla estrepitosament amb aquests dos personatges que, malgrat que aparentment no tenen res en comú, resulta que tots dos són uns cracks a l’hora de deixar anar frases fetes clàssiques o moderníssimes i, fins i tot, embarbussaments rajoyans. Ah, i tot això, remant sobre una barca al típic estany!

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda
Assajar és de covards – (c) Edu Pineda

Després d’aquest passeig en barca, Los Avecrem, format per la dramaturga Denise Duncan, la directora Laura Mihon i els intèrprets Ivan Caelles i Berta Vidal (i sense músic, però amb la senyora Spotify disponible) ens van portar de viatge a través del temps. Una història d’amor (o no) que comença a una discoteca, passa per una casa senyorial del segle XVIII i acaba a una caverna, allà a on tots vam començar. L’increïble talent físic i interpretatiu de la Berta i l’Ivan va quedar palès des del començament, però va ser la seva generositat i complicitat la que va convertir la darrera part, amb els dos cavernícoles caminant entre el públic per sobre les butaques del Tanta, en pura màgia.

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda
Assajar és de covards – (c) Edu Pineda

El darrer espectacle que es va presentar (us recordo que tots ells es van crear entre dissabte a les 11 del matí i la seva estrena diumenge a les 8 del vespre) va ser, agafeu-vos, un musical! El culpable va ser l’equip Ave, Crem format per la dramaturga Helena López, el director Abel Vernet, els intèrprets Marta Aran i Diego Ingold i la músic La Maria Rosa. Fer un musical en tan poc temps és una bogeria i encara més si té tantes cançons com en tenia aquest, però quan tens una músic amb tant de carisma com La Maria Rosa i dos intèrprets de solera com la Marta i el Diego la bogeria seria no fer-ho. Entre tots tres es van menjar l’escenari, ens van fer gaudir amb ganes i van donar vida al conjunt de rèpliques més gloriós de tota la temporada:

-Ets real?
-Sóc conceptual.
-I com has entrat?
-Per la cultura.

L’art, amics meus, és això.

Assajar és de covards - (c) Edu Pineda
Assajar és de covards – (c) Edu Pineda

Després de presentar els quatre textos, va tenir lloc el concert del combo insòlit de la Gala, és a dir, una creació improvisada pels tres músics convidats, que no es coneixien de res, i que van ser batejats per a l’ocasió com a “Fuerte Marejada” i, amb els darrers acords del concert, la sorpresa: els primers acords de “We are the World, We aret he Children”, l’himne no oficial d’Assajar és de covards que sempre tanca totes les sessions. Ni pausa, ni jam, ni res. Dues hores concentrades de teatre acabat de néixer i una mica de música. 

Personalment, penso que el canvi de format, que va sorgir fruit d’una reflexió sobre la durada de les gales i la complexitat d’encabir la jam, la peça per antonomàsia del format en les sessions “normals” en la Gala, que és un format extraordinari, va ser tot un encert, perquè en lloc de deixar-nos a tots esgotats, participants i públic ens va deixar amb l’ànim ben amunt i amb ganes de més. I així és com han d’acabar sempre les coses boniques.

Assajar és de covards torna a l’octubre i jo ja em moro de ganes.

Mentrestant, que passeu tots un bon estiu!

Assajar és de covards. La Gala 2018
Dramatúrgia: Jaume Viñas, Helena López, Denise Duncan i Gerard Bidegain. Direcció: Abel Vernet, Mònica Molins, Laura Mihon I Marià Llop. Interpretació: Berta Vidal, Albert Jiménez, Diego Ingold, Marina Fita, Adrián Erre, Francesc Cuéllar, Marta Aran i Ivan Caelles. Música: La Maria Rosa, Evelin Mansilla i Llorenç Carbonell. Escenografia i vestuari: Daniel Ruíz, Giandomenico Corvelli i Eva Arias. Coordinació tècnica: Lluc Potrony. Fotografia: Aitor Rodero, Edu Pineda i Oleguer Farriol. Realització: Aixa Pimienta. Disseny de cartell: Rosita Valdivia. Cronista en directe: Gema Moraleda. Producció, coordinació artística i staff: Laura Vila Kremer, Sara Sansuan, Salvador S. Sánchez, Rocío Manzano, Raquel Loscos i Blanca Garcia-Lladó.
Sala: Teatre Tantarantana. Data: 01/07/2018. Fotografies: (c) Edu Pineda.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.