Diumenge 10.30 hores

Ahir a la tarda no vaig escriure res. M’haureu de perdonar. Vaig estar molt ocupada fent mems.

Les staffas sempre em posen reptes i enguany han decidit que l’AEDC estava mancat de mems. I me’ls han encarregat a mi (tot i que afortunadament està resultant ser una feina molt colaborativa). Això del mem enganxa. Qui ho havia de dir. Els trobareu al compte de Twitter d’AEDC.

Però deixem de parlar de mi i anem a les coses interessants. La tarda d’ahir va ser d’allò més fructífera. Es van sentir els primers fragments de text, es van veure les primeres llums d’escena, les intèrprets van moure’s per primera vegada sobre l’escenari, les vestuaristes van estar fent tota mena de proves i van sortir a la recerca de material amb el seu pressupost (cada equip compta amb 10 euros per vestuari i 10 euros per escenografia més qualsevol cosa que trobi dins de l’edifici del Tantaranta i ja us avanço que flipareu les virgueries que fa aquest equip meravellós amb tan poc) i les staffes van estar anant d’una banda a una altra organitzant, aconsellant, assessorant i sent la veu de l’experiència i el bon rotllo, com sempre.

Cap a les 9 va començar el sopar sota les estrelles al terrat de l’Àtic 22, una tradició de La Gala que serveix per recuperar forces, explicar batalletes i socialitzar una mica després d’un dia de molta feina. Més tard, vam baixar a l’escenari del Tantarantana i vam fer la millor festa de l’any: micro obert, instruments musicals, molt de talent i una playlist de temazos que es va allargar fins altes hores, perquè dormir clarament també és de covards.

Potser per això em temo que hauré de deixar aquí aquesta crònica, perquè noto el cervell com melmelada. Suposo que els anys no perdonen i aquesta cronista té ja una edat.

Durant el matí els equips acabaran de pulir les seves peces, les intèrprets començaran a memoritzar els seus textos i l’equip de vestuari i escenografia acabaran d’afinar el look de totes les obres. Després anirem a dinar fora, conviden les staffes i a les 7.30 d’avui us esperem per liar-la grossa. Compreu la vostra entrada aquí. Penseu que tot el que passarà aquesta tarda en aquest teatre ja no es repetirà mai més. Una de les màgies del teatre és que és efímer, però en el cas de la Gala ho és encara més. I us puc garantir una cosa: no us en penedireu de venir a passar aquest vespre amb nosaltres.

Dissabte 12.00 hores

La darrera vegada que la companyia Casa Real va tancar a un grup de persones al Tantarantana per crear des de zero peces teatrals breus era l’any 2019 i el món era un altre.

No cal explicar gaire, sabem de què parlem.

Sembla mentida que hagin passat quatre anys. La bona notícia és que en aquest temps el projecte Assajar és de covards ha sabut adaptar-se, sobreviure, reinventar-se i seguir sent la comunitat i el laboratori de creació que ha estat sempre.

I aquest és el motiu de que avui siguem totis aquí. Al teatre Tantarantana, que tornarà a ser casa i que ens proporcionarà l’espai necessari per fer La Gala d’Assajar és de covards.

Però… pels nous… i per aquells del fons que només passen per aquí, però que no tenen ni idea de què estic parlant…

QUÈ ÉS LA GALA D’ASSAJAR ÉS DE COVARDS???

M’agrada que em feu aquesta pregunta.

La Gala d’Assajar és de covards és una residència creativa exprés que ha començat avui dissabte a les 10.30 del matí i que culminarà demà a les 19.00 de la tarda amb la representació a la sala Baixos del Tantarantana de 3 peces teatrals breus que es crearan des de zero i per equips creatius formats a l’atzar fa només un parell d’hores durant aquest temps (podeu comprar les entrades aquí: https://proticketing.com/tantarantana/ca_ES/entradas/evento/30614/session/1709246/select?viewCode=V_)

Si dit així tot plegat us sembla una bogeria, no aneu gaire desencaminades, perquè ho és, però també és un dels experiments teatrals més interessants en que es pot participar. I és que, m’heu de creure, que per mi aquesta serà la cinquena gala en la que participo, el nivell artístic de les propostes que sorgeixen en aquests processos és altíssim i el procés de creació, una experiència inoblidable (que intentarem transmetre per aquest canal així com per les xarxes socials d’Assajar és de Covards de la millor manera possible).

De moment, us puc dir que els dramaturgs estan molt concentrats teclejant a tota màquina en els seus ordinadors mentre directores, intèrprets i músiques pensen la posada en escena.

I qui és tota aquesta gent?, us preguntareu… Ha arribat el moment de presentar a tots els “pollastres” que participen en aquest corral. I ho farem per equips que, recordeu, s’han sortejat a l’atzar i estan formats per persones que no es coneixen i que mai no han treballat juntes. A banda d’això, s’ha sortejat també a l’atzar un títol d’obra per cada equip, un condicionant dramatúrgic i un de direcció (que anomenarem janders 1 i 2 per abreujar). Som-hi!

Equip 1: El pollo ke mana
Títol de l’obra: L’evangeli segons Bad Gyal
Jander 1: Un dels personatges només parla amb descripcions.
Jander 2: Les intèrprets no es poden mirar.
Text: Yaiza Peña
Direcció: Irene Hernanz
Música: Robert Alzina
Interpretació: Judit Garrell, Julia Calzada i intèrpret sorpresa (l’equip pot decidir que sigui una veu en off, una projecció, una altra persona que  estigui al Tantarantana, el que vulguin!!)

Equip 2: Bum-bum cooooc!
Títol de l’obra: Bum-bum-búmer!
Jander 1: La peça ha de tenir un (o més) fals final
Jander 2: Han de fer 5 canvis de vestuari
Text: Xavi Morató
Direcció: Concha Milla
Música: Marc Vilajoana
Interpretació: Adina Abad (que farà també d’ajudant de direcció perquè la Concha ha d’anar a fer un bolo fora del teatre aquesta tarda…) Moha Amazian i Berta Bahr.

Equip 3: Poll-poll-poll-astre!
Títol de l’obra: Folklore i meteorits
Jander 1: La sinopsi de la peça ha de ser l’argument d’una cançó.
Jander 2: La peça ha d’incloure una escenografia.
Text: Sadurní Vergés.
Direcció: Bernat Pons
Música: Caixa d’instruments i tot Spotify!
Interpretació: Laura Nadal, Tafita Miró i Ximena Marsé.

A banda d’aquests equips artístics hi ha un grup de persones anomenades “Freelances” o “chicks per tot” que ens encarreguem de fer suport a la creació i altres tasques i som:

Giandomenico Corvelli, Empar Capilla i Marta Filella que s’encarreguen de l’escenografia, el vestuari i el suport a la producció, la Núria Gámiz, la nostra fotògrafa i servidora, que faig de cronista i porto les xarxes socials.

A banda d’això, la bona gent de la Casa Real s’encarreguen de tota la resta, producció i organització de TOT, són les nostres estimades staffes: Raquel Loscos, Rocío Manzano, Salvador S. Sánchez, Sara Sansuan i Blanca García Lladó i Laura Vila Kremer (que no està al tancament, però forma part de tot això).

En mitja horeta baixem a dinar.

Seguirem informant.

Fotografies: Núria Gámiz @nuria.gamiz