Dilluns de la setmana passada va tenir lloc el darrer Assajar és de Covards de la temporada i podem assegurar que la cosa no podria haver acabat millor.
Browsing Category Crítica
Cabaret Trans – La agente CIS contraataca
Voy tarde, lo sé. Hace más de una semana que asistí al Cabaret Trans de este año, pero hasta ahora no he podido sentarme a escribir. Me tendréis que perdonar porque llevo unas semanas (y…
Negrata de merda
Vivim en una societat racista. Jo soc racista. Tu ets racista. Les institucions són racistes. Així són les coses. Davant d’aquest fet indiscutible l’única opció que tenim consisteix en escoltar, ser crítics amb nosaltres mateixos,…
Alguien viene
Alguien viene es un espectáculo que, por momentos, flirtea con el teatro del absurdo, aunque que no llega nunca a lanzarse del todo en esa dirección. Aun así, la sensación que transmite el montaje recuerda…
Omplint el buit
Lara Díez és una de les dramaturgues (i consti que estic fent servir el femení inclusiu) més interessants del panorama actual. Des de les seves peces de microteatre, que han triomfat al Festival Píndoles diversos…
El gran mercado del mundo
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que…
Dogville: un poble qualsevol
La pel·lícula de 2003 de Lars von Trier Dogville és una faula macabra sobre la maldat humana. Sobre com el poder ens fa embogir i oblidar la humanitat de l’altre, sobre com l’abús és la…
El mal morir
La mort és la única cosa que ens assegura la vida. Quan naixem no podem saber absolutament res del nostre futur, excepte que un dia morirem. I, malgrat aquesta única certesa, la mort segueix sent…
Els ocells
Quan la gent comenta que és del Barça, del Madrid o de l’Espanyol, sempre penso que jo sóc de La Calòrica. Què voleu, no m’agrada el futbol, però la gent s’identifica amb els equips perquè…