If (L’últim desig)

If (L’últim desig) és un d’aquells espectacles que em fan tornar una vegada i una altra a la Sala Atrium, aquella marca de la casa que es defineix per l’experimentació, el risc i l’originalitat sense renunciar a l’accessibilitat, sense fer bandera de l’elitisme. Muntatges que ens porten per camins poc transitats sense deixar-nos anar de la mà, que esdevenen un viatge sempre emocionant i evocador.

En el cas d’If, ens trobem amb un muntatge creat íntegrament per dones (les tres actrius) a partir d’un text de Natza Ferrer. En ell, tres germanes van al càmping on van passar els estius de la seva infantesa per fer realitat el darrer desig de la seva mare morta. Aquesta excusa, que aporta ja de bon inici una dosi de surrealisme, permet a les autores reflexionar sobre què vol dir encaixar a la societat, fer-se gran, complir somnis, tenir èxit. El text torna una vegada i una altra a explorar els nostres desitjos i aspiracions i els posa en context.

Tot això, embolcallat amb una posada en escena que té el seu més gran aliat en el moviment. If és teatre dansa i aconsegueix fusionar els dos llenguatges, el de les paraules i el del cos, amb una fluïdesa i una continuïtat totals. A If no hi ha desdoblament de discurs ni canvis de ritme, les actrius passen del verb al moviment amb la mateixa naturalitat que els intèrprets de musical es posen a cantar, i generen imatge precioses i emotives que ens remouen per dins (recordo en especial la imatge de la mare com a casa, com a llar, que acull, però també qüestiona).

Vero Cendoya, que també dirigeix, Alba Florejachs i Gloria Sirvent donen vida a tres dones complexes i contradictòries que, malgrat ser germanes (o precisament per això) no acaben de portar-se bé. Fortes de caràcter, divertides, obstinades i intel·ligents, és difícil no identificar-se amb elles en algunes de les seves tribulacions.

If (L’últim desig) és una celebració de la vida i la individualitat que no defuig mirar cara a cara els problemes i les contradiccions a les que ens enfrontem en això que anomenem “la vida”. La seva fusió de llenguatges, la seva posada en escena senzilla i la qualitat de les seves intèrprets el converteix en un d’aquells espectacles que t’acompanya sense remei quan surts de la sala.

 

If (l’últim desig)

Direcció: Vero Cendoya. Dramatúrgia: Cia Vero Cendoya. Inspirat en un text de Natza Farré. Intèrprets: Alba Florejachs, Gloria Sirvent i Vero Cendoya. Ajudant de direcció: Mercè Vila Godoy. Disseny d’il·luminació: Sylva Kuchinow. Escenografia: Sebastià Brosa i Sergi Corbera. Disseny de vestuari: Laura García. Música original: Adele Madau. Fotografia: Jordi Larrea. Administració: Joan Fabregat. Comunicació i premsa: La Costa Comunicació. Una coproducció de Cía.Vero Cendoya, Teatre de Ponent Juneda i ICEC.

Sala: Sala Atrium. Data: 25/01/2018. Fotografia: (c) Jordi Larrea.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.