Sàpiens

Sàpiens uneix sobre l’escenari dos noms, un de molt conegut, Sergi Belbel, el seu director, i un que comença a ser-ho, Roc Esquius, el seu dramaturg.

Esquius, que ha estrenat fins ara quatre espectacles amb la seva companyia, Dara (El catalón d’una nit d’estiu, iMe, Mars Joan i Claqué o no) es llança ara “en solitari” i renunciant a la direcció amb un text que segueix en la seva línia de comèdies amb premisses interessants.

En aquest cas no puc explicar gaire de la premissa sense desvelar massa de l’argument i això, malauradament, es deu a què, passat el primer cop d’efecte, el text, malgrat la seva innegable qualitat des del punt de vista formal, no acaba de trobar el rumb i s’enroca en aquesta idea (original i molt divertida) sense acabar de trobar una trama sòlida.

Malgrat això, les interpretacions d’Enric Cambray i Mireia Portas, sota l’encertada batuta de Sergi Belbel, són tan magistrals, que fan oblidar qualsevol problema de text. Tots dos ens regalen, en la intimitat de la Flyhard, una feina mil·limètrica i divertidíssima. D’una banda, tenim a Enric Cambray, capaç d’interpretar a un personatge tibat i repel·lent per, al minut següent, donar vida a tota una assemblea de personatges que discuteixen entre si sense perdre el to ni un sol segon. Impressionant. De l’altra, els que només havíem vist Mireia Portas per la tele (en les seves participacions setmanals al programa Polònia), descobrim una actriu precisa i carregada de matisos, que guanya en les distàncies curtes.

Sàpiens és una comèdia divertida que penso que podria haver explotat molt més la seva premissa i haver portat els personatges i la societat que presenten per camins més arriscats. Malgrat això, la posada en escena i la feina actoral són magnífiques i el text conté gags francament divertits. Només per això ja val la pena apropar-s’hi.

Sàpiens
Text: Roc Esquius. Direcció: Sergi Belbel. Ajudant de direcció: Antonio Calvo. Repartiment: Mireia Portas i Enric Cambray. Espai sonor: Jordi Bonet. Escenografia: Sergi Corbera. Ajudant d’escenografia: Laura Clos “Closca”. Vestuari: Iztok Hrga. Disseny d’il·luminació: Kiku Planas. Imatge: Roser Blanch. Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch.
Sala: Sala Flyhard. Data: 29/01/2018. Fotografia: (c) Roser Blanch.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.