Ahir, a la Fàbrica Damm de Barcelona, es van lliurar els XIX Premis de la Crítica, els corresponents a l’any 2016 (compte amb això, que aquests premis no es regeixen per la temporada teatral, de…
Mary Frankenstein Shelley
Sin haber pertenecido nunca a lo que se conoce como «tribus urbanas» (denominación que, por cierto, me parece una cursilada), tengo que confesar que siempre he sentido debilidad por la estética gótica, victoriana y steam…
Filla del seu pare
De la mateixa manera que he tingut «anys Hamlet» (el darrer, sense anar més lluny), aquest apunta cap a «any Hedda Gabler» i és que Filla del seu pare es la meva segona Hedda d’enguany, després…
La nena dels pardals
Ja sabeu que no acostumo a veure teatre familiar (normal, tenint en compte que no tinc nens ni propis ni a prop), però l’argument i el nom de Joan Maria Segura a la direcció van…
L’ànec salvatge
L’ànec salvatge és un text d’Ibsen escrit l’any 1884 que no s’havia representat mai a casa nostra. Després de veure el muntatge del Lliure, vaig sortir preguntant-me per què algú havia decidit que era interessant fer-lo…
Barbes de balena
El passat 8 de març, Dia Internacional de les Dones, vaig acabar la jornada al Maldà per veure Barbes de Balena, un espectacle fet per un equip íntegrament femení que parla de totes les traves…
Volver a Werther
Si ja té mèrit adaptar al teatre una novel·la epistolar com Els sofriments del jove Werther, encara en té més fer-ho amb un llenguatge escènic modern i arriscat on la tecnologia té un paper important (que…
#1000likes
Dilluns a la tarda vaig tenir la sort de poder assistir a una representació de teatre-fòrum, una tècnica de teatre dels oprimits i les oprimides que permet treballar temàtiques socials des d’una intervenció artística (perdoneu…
