Tres germans coincideixen gairebé per error a la casa d’un ells a una urbanització mig deserta. No es pot dir que estiguin ben avinguts, però s’esforcen per mantenir la cordialitat. Malauradament, el fràgil equilibri en què se…
A teatro con Eduardo
Quan l’estiu passat es va anunciar la nova temportada del Teatre Lliure, A teatro con Eduardo va ser un dels espectacles que van cridar-me més l’atenció. Coneixent la passió de Lluís Pasqual per Itàlia i…
Volem anar al Tibidabo
Fa anys que fujo per costum de qualsevol ficció que tingui l’Alzheimer com a tema central. La meva mare pateix aquesta malaltia, i viure-la tan de prop ha fet que no toleri la majoria d’històries que s’expliquen…
Dansa d’agost
Per mi, Traduccions – Translations va ser el muntatge de la temporada 2013-2014, un d’aquells muntatges que es guanyen un lloc al cor i a la memòria, que és inevitable evocar de tant en tant. Així que…
La Sala Beckett està de mudances: Molta aigua
Dimarts passat vam tornar a assistir a una de les lectures dramatitzades amb què la Sala Beckett s’acomiada de la seu de Gràcia (tota la informació aquí). Aquesta vegada es tractava d’un text de Carles Mallol…
Reflexions sobre la crítica teatral
Aquest dimarts vaig tornar a apropar-me a la Sala Beckett per participar en el seu particular comiat de la seu de Gràcia. En aquesta ocasió, la meva intenció era doble: assistir a la lectura dramatitzada del text…
L’era dels Rew
Crec que puc afirmar sense risc de dir cap mentida que mai no havia vist tanta sang dalt d’un escenari com l’altre dia a l’Àtic 22. I és que L’era dels Rew em va fer…