Dona no reeducable

El meu inici de temporada teatral a Barcelona està marcat per tres característiques: monòlegs, protagonistes femenines i textos polítics. Dona no reeducable conté aquests tres ingredients i els combina de la millor manera possible.

Caiguts del cel

Quan un cartell aplega noms amb trajectòries tan sòlides com les de Sergi Belbel, Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Anna Barrachina i Carles Martínez, sembla impossible que la cosa pugui sortir malament. Però la realitat demostra…

Read More

El grito en el cielo

El grito en el cielo de La Zaranda (prestigiosa compañía independiente andaluza con treinta y siete años de trayectoria, ahí es nada) me provocó sentimientos encontrados. Por un lado, sus evocadoras imágenes lograron emocionarme e…

Read More

Al vostre gust

L’any 2009 una companyia de Barcelona va tenir la feliç idea d’importar el costum anglosaxó de representar obres de Shakespeare als parcs públics durant la temporada d’estiu. La companyia es va dir Parking Shakespeare i, malgrat haver-me…

Read More