Vaig molt endarrerida amb les cròniques degut a un problema familiar que m’ha empantanat aquestes darreres setmanes. Vaig anar a veure No feu bromes amb l’amor amb la idea que em distrauria una mica. Potser…
Una giornata particolare
La meva llista de llibres per llegir, pel·lícules i obres per veure i ciutats per visitar creix de manera descontrolada (com la vostra, suposo) així que no us sorprendreu si us dic que Una giornatta…
Manca solo la domenica
Manca solo la domenica tanca el cicle napolità amb el que amb tant d’encert ens ha obsequiat enguany el Teatre Lliure (de nou, moltes gràcies!). En aquest cas, el text no és d’Eduardo de Filippo…
Joc de miralls
Vaig dubtar molt sobre si anar a veure Joc de miralls o no. Confesso que amb aquest repartiment tant “televisiu” em feia mandra. El tema tampoc no és que em fascinés, una classe de teatre…
Assaig obert
Després de Comment te dire adieu i Manual para combatir la flaqueza del ser humano, el dramaturg Sergi Manel Alonso torna a la càrrega amb, segons ell mateix, la seva obra més introspectiva, Assaig obert….
Dolore sotto chiave
Ja us avançava quan parlava en aquest blog de Le voci di dentro que no pensava perdre’m cap dels muntatges italians que ha programat enguany el Teatre Lliure. Doncs bé, ahir dissabte va arribar la…
Petits monstres
Si només mirèssim aquest mes de març, semblaria que els teatres privats han decidit apostar per l’oferta off. Si la setmana passada parlàvem d’Animals de companyia (una obra que només s’havia representat a domicilis privats),…
Smiley. Una història d’amor (repetim)
Vaig veure Smiley per primera vegada a la Sala Flyhard. Era desembre de 2012. Acabava d’obrir aquest blog i estava començant a descobrir les sales petites de Barcelona. Smiley em va enamorar i per això…
