No dic cap mentida si afirmo que Llibert ha estat l’obra de teatre que més m’ha emocionat mai. Poques vegades et trobes amb un text amb tanta força, amb tanta veritat. Quan penso en la…
Barbablava, l’esperança de les dones
Barbablava és una d’aquelles obres estranyes que, o bé t’atrapen, o bé no hi entres, però que, si t’atrapen, et fan gaudir del viatge. I això és el que em va passar a mi. I…
Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores
Mira que me hacía ilusión ver un Lorca en el Teatre Nacional… Y además un Lorca que no era ni La casa de Bernarda Alba ni Yerma, mucho más frecuentes en los escenarios, más fáciles…
L’orfe del clan dels Zhao
Ho farem ràpid com aquell que s’arrenca un tros d’esparadrap del braç: L’orfe del clan dels Zhao m’ha avorrit mortalment. Però molt? Sí, molt.
Generació de merda
Una de les coses bones que té aquest Generació de merda és que és conscient de les seves limitacions. Té un objectiu i l’assoleix: fer-nos riure una estona amb la realitat que ens ha tocat…
Manual para combatir la flaqueza del ser humano
Quién no se ha leído alguna vez un libro (o un artículo, o una contracubierta) de autoayuda y ha pensado: «menuda sarta de sandeces». Pues esto es lo que le pasa a la protagonista de…
Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce
Decir que Roberto Bolaño escribía bonito es una obviedad a estas alturas de la película. Sus textos, pese a no ser dramáticos, resultan hipnóticos cuando se recitan en voz alta sobre un escenario. Esto quedó…
Germans de sang (repetim)
Una altra vegada? Sí, una altra vegada. I no us penseu que jo vaig pel món tornant a veure muntatges perquè sí, que ja tinc l’agenda prou plena… Però en aquesta ocasió no me’n vaig…