El meu darrer espectacle de 2019 va ser Com menja un caníbal i el vaig veure el dia 19 de desembre. Al dia següent (més o menys) vaig marxar de vacances. Després va venir cap…
L’amic retrobat
Vaig llegir L’amic retrobat a l’escola. No recordo a quin curs. Era una d’aquelles lectures obligatòries de les quals després has de fer un treball o un examen. No recordo res de l’experiència tret del…
Reiseführer
Aquesta temporada, el Teatre Lliure ha fet tota mena de canvis i apostes arriscades. Des de residències de creació fins a cedir la programació de l’Espai Lliure, sembla que Juan Carlos Martel i el seu…
Assajar és de covards #assajardesembre
Pel darrer Assajar és de covards de l’any, les estaffes van decidir que el dress code fos Dark Christmas per poder desitjar-nos a totes un Bon Metal vestides de negre, amb cadenes i samarretes heavys…
Retour à Reims
Un dels meus objectius per aquest Temporada Alta era veure muntatges d’alguns grans noms dels que encara no havia pogut gaudir sobre els escenaris. Thomas Ostermeier era un d’aquests noms, i aquest va ser el…
Europa bull
Quan era petita i a Europa encara hi havia un munt de monedes i un munt de fronteres, ens van explicar que la Unió Europea, que en aquell moment era poca cosa més que un…
Mrs. Dalloway
Mrs. Dalloway és l’aposta nadalenca del Teatre Nacional per la seva sala Gran, un muntatge en castellà dirigit per Carme Portaceli que porta a escena una de les novel·les més importants i conegudes de l’autora britànica Virginia Woolf. Segueix llegint aquesta…
Posaré el meu cor en una safata
Des del seu primer muntatge com a creadora (Most of all you’ve got to hide it from the chicks, FiraTàrrega, 2015), Carla Rovira ha mostrat inclinació pels temes complexos i poc complaents, des del dolor en la…
Montag 451
Fahrenheit 451, Un món feliç i 1984 constitueixen per mi la santíssima trinitat de les distopies. Tres històries que, en la meva opinió, no han estat superades tot i que, segurament, no sóc imparcial, i…
Esperant Godot
Enguany la Sala Beckett de Barcelona celebra una doble efemèride: els seus primers 30 anys de vida i el 30è aniversari de la mort del dramaturg que li dona nom: Samuel Beckett. I sembla mentida que en tots aquests…