Aquest matí, amb el primer cafè, he vist una notícia que m’ha cridat l’atenció. En Xavier Albertí, nou director del TNC, parlava del seu projecte per l’any vinent i parlava de recuperar textos catalans dels…
Nix tu, Simona
Ahir vaig aventurar-me per primera vegada a una altra d’aquestes sales petites que, desafiant qualsevol lògica econòmica, han obert darrerament les portes a la nostra ciutat. La Sala Atrium és un d’aquests espais que m’agraden,…
Dies de vi i roses
S’obre el teló i es veu una gàbia. No, no és un acudit dolent, és l’inici de Dies de vi i roses. I, quan dic una gàbia, em refereixo a una gàbia d’uns 3 metres…
Els 3 infinits
El cap de setmana passat va tenir lloc a Terrassa el festival TNT (Terrassa Noves Tendències) que per desé any consecutiu acollia a espectacles experimentals d’arts escèniques. Durant quatre dies, diferents espais de Terrassa (no…
Ruddigore o la nissaga maleïda
Ruddigore és un d’aquells espectacles que se’m va passar. De fet, quan el Nadal passat vaig comprar entrades per a anar a veure El crim de Lord Arthur Saville, va ser perquè tothom repetia insistentment…
Les millors ocasions
Després de la parada estiuenca on he tingut el blog abandonat (més que res perquè no he anat al teatre) vaig inaugurar la temporada teatral d’enguany amb una visita a la Sala Flyhard. No va…
El gran teatro del mundo
¿Us ha passat mai que veieu algú guapo, atractiu, que és totalment la mena de persona que us agrada, que sembla que l’han fet a mida per a vosaltres i, quan obre la boca, s’acaba…