Amb els anys he anat aprenent que esperar molt d’alguna cosa és el camí més curt cap a la decepció. Malgrat tot, no acostumo a ser capaç de controlar les meves expectatives. I esperava molt…
Conexión Madrid: El hijo del acordeonista
Aprovechando las vacaciones de Semana Santa, he pasado unos días en Madrid y, como no podía ser de otro modo, aproveché el viaje para echar una ojeada a la cartelera. Al final me decidí por…
Si no ens paguen, no paguem!
No és gaire habitual que un autor actualitzi una de les seves obres per a tornar-la a llançar al món amb un nou títol gairebé 35 anys després de la seva estrena. Però aquest és…
Kosmopolis 2013 – Bolaño a escena
Em vaig mirar el programa del Kosmopolis d’enguany una mica per costum. Sempre me’l miro, més d’un any (i més de dos) m’hi he deixat caure, però confesso que és una d’aquelles cites culturals de…
La dona vinguda del futur
No tinc fills, tampoc nebots, fillols o néts. Amb això vull dir dues coses: no sóc espectadora habitual de l’ara anomenat teatre familiar (els infantils de tota la vida) i no tenia coartada per anar…
La terra oblidada
Després de dos mesos de silenci (que espero que sapigueu disculpar) tornem a la càrrega amb forces renovades.
Sing Song Swing
Poques vegades m’he aixecat d’una platea per marxar a mitja obra. Em sembla que només una i ni tan sols recordo el títol. Ahir ho hagués fet, però el Círcol Maldà és massa petit i…
Smiley. Una història d’amor
Smiley és una comèdia romàntica, i atenció que això venint de mi és un compliment important. Vull dir que jo mai no he considerat la comèdia romàntica un gènere menor o frívol o insignificant. És…
Boys don’t cry
Boys don’t cry et deixa amb una sensació estranya, amb un cert regust a la gola que, d’entrada, no resulta agradable. I no és perquè l’obra no sigui bona ni perquè els actors no ho…
Sé de un lugar
Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic…