Premis Butaca 2015, la gala

Un any més el públic ha parlat i ha triat els millors espectacles de l’any als premis Butaca. La gala va tenir lloc ahir a la nit al Teatre Lliure i jo, que era el primer any que hi assistia, vaig descobrir unes quantes coses:

  • És una gala molt casual, l’etiqueta marca texans i ahir, amb el fred, els colls de llana i els mocadors grans eren el complement més de moda.
  • Potser caldria revisar el nivell dels acudits. Ja sabem que els Butaca premien sobretot la branca més comercial de la cartellera, però potser no cal menystenir les noves dramatúrgies o la dansa amb acudits que busquen l’estereotip més passat de moda i el riure fàcil.
  • Ritme, ritme, ritme. Els Butaca no donen ni un segon de treva i aconsegueixen que la gala passi com un sospir. Punt a favor per a ells.
  • Retransmetre per Twitter és esgotador. Jo ho vaig intentar ahir i vaig descobrir que és complicadíssim escoltar, escriure i, alhora, intentar dir alguna cosa interessant.
  • Els premis Butaca són uns premis del públic sense públic. A la gala només hi assisteix gent de la professió i de premsa, cosa que li confereix un ambient especial, potser una mica fred i tot.

Pel que fa als premiats, tot va anar més o menys sobre guió, amb poques sorpreses. El gran guanyador de la nit va ser el Teatre Lliure, que, amb permís de Terra Baixa, va fer-se amb els premis més importants de la nit amb dues de les seves produccions El rei Lear i El curiós incident del gos a mitjanit. Sembla lògic: tots dos espectacles van arrasar a taquilla l’any passat i repeteixen enguany. Per la seva banda, el Nacional va haver de conformar-se amb el premi a millor vestuari per El somni d’una nit d’estiu (però no cal que pateixin, si l’any que ve es manté la tendència s’ho endurant tot amb Molt soroll per no res).

Per part meva, jo vaig trobar a faltar alguna mena de reconeixement a la trilogia Tot pels diners, una de les propostes més interessants de l’any passat a nivell de creació, però vaig celebrar els premis a El llarg dinar de Nadal de La ruta 40 i a Clàudia Cedó, els guanyadors en l’àmbit del petit format.

Us deixo la llista de guardonats (i les meves opinions, en el cas dels espectacles que he vist).

  • Muntatge: El rei Lear.
  • Direcció: Julio Manrique per El curiós incident del gos a mitjanit.
  • Actor de teatre: Lluís Homar per Terra Baixa.
  • Actriu de teatre: Núria Espert per El rei Lear.
  • Espectacle de petit format: El llarg dinar de Nadal.
  • Dansa: Islàndia.
  • Teatre familiar: El petit príncep.
  • Musical: Flor de nit.
  • Actor de musical: Guillem Martí per El petit príncep.
  • Actriu de musical: Elena Gadel per El petit príncep.
  • Actor de repartiment: Ramon Madaula per El rei Lear.
  • Actriu de repartiment: Marta Marco per El curiós incident del gos a mitjanit.
  • Text teatral: Clàudia Cedó per Tortugues. La desacceleració de les partícules.
  • Il·luminació: Xavier Albertí per Terra Baixa.
  • Escenografia: Lluc Castells per El curiós incident del gos a mitjanit.
  • Vestuari: Míriam Compte per El somni d’una nit d’estiu.
  • Caracterització: Eva Fernández per El rei Lear.
  • Espai Sonor: Damien Bazin i Lucas Ariel Vallejos per Terra Baixa.
  • Composició musical: Sílvia Pérez Cruz per Terra Baixa.
  • Butaca honorífic, premi Anna Lizarán: Glòria Rognoni.

I vosaltres, què en penseu de tot plegat?

Fotografia: (c) Ruano fotografia

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.