Abans de començar a parlar d’aquest muntatge, permeteu-me que plantegi en veu alta algunes qüestions que em ronden pel cap des que es va anunciar la programació i que considero interessants.
Reconec que em va semblar estrany que en la primera temporada d’aquesta nova Kompanyia del Lliure no hi hagués cap muntatge en el que els poguéssim veure a tots vuit junts i sols (com sí que va passar amb La revolució no serà tuitejada). Tanmateix, en veure les propostes, vaig pensar que, potser, tenia certa lògica que si Pascual volia fer una obra sobre la Quinta del Biberó es quedés amb els actors de casa, que, al cap i a la fi, els tenia a mà. Això provocava la necessitat que, per justícia, les noies tinguessin també una obra per a elles, i aprofitant que aquest any s’està retent homenatge informal a Benet i Jornet, Revolta de bruixes semblava una bona opció. Fins aquí, tot normal. Ara vénen les preguntes. Per què Revolta de bruixes s’estrena a l’Espai Lliure (amb el seu limitadíssim aforament) i no a Gràcia? Per què es tria un text per a les noies en què els papers de més pes aniran a actors veterans i no de la Kompanyia? Per què In memoriam té cinc vídeos de making of penjats a YouTube i Revolta només tres? Per què Pasqual no decideix dirigir també l’elenc femení? Per què es fa competir tots dos muntatges en el temps? En la meva opinió el tema no és que s’hagi escindit la Kompanyia en el seu primer any, sinó que s’ha comés un greuge comparatiu. Aquí ho deixo.
Passem al que ens interessa, que és Revolta de bruixes. El text, escrit per Benet i Jornet entre 1971 i 1975, i estrenat el 1981, conté una interessant reflexió sobre la credulitat de les masses, el poder dels xarlatans i les dificultats per articular una oposició al poder. Malauradament, també s’ha quedat antic quant als perfils de dona que presenta i les seves problemàtiques, però tanmateix és un text amb una excel·lent carpinteria, un ritme trepidant, situacions molt divertides i personatges entranyables.
Personatges que demanen un elenc a l’alçada i, en aquest sentit, l’encert és absolut. Jo, que ja havia vist a Clàudia Benito, Raquel Ferri, Andrea Ros i Júlia Truyol en muntatges anteriors, no tenia cap dubte que el resultat només podia ser excel·lent, i així va ser. Caracteritzades com dones dels 70 (prepareu-vos per veure perruques ben cardades, ulleres enormes i pantalons de campana), es posen a la pell d’un grup de netejadores amb vides complicades que només demanen una mica de justícia. A les quatre joves s’uneixen dos valors també segurs, Chantal Aimée, una actriu que m’encanta i a qui feia temps que no tenia ocasió de veure, i Àurea Màrquez, que interpreta el paper més desagraït amb tota l’energia i la mala baba que demana. I, com no, l’encarregat Xicu Masó, que té alguns moments molt memorables.
Amb una escenografia d’època que aprofita tot l’espai disponible però acompanyada d’una il·luminació erràtica que no em va acabar de fer el pes, Revolta de bruixes és una obra coral, d’actrius, divertida i que explora amb lucidesa la relació amb el poder. Aneu a descobrir-la (i a descobrir-les).