Teenage Dream

Després d’un mes de gener marcat (en el meu cas) pels clàssics, arrenquem febrer amb la primera entrega del Cicló (Cicle de companyies independents de Barcelona) del Tantarantana. Primera impressió: si la resta del Cicló manté aquest nivell d’originalitat i força sobre l’escenari, em demano plaça fixa a la platea del Tantarantana.

I és que la proposta del Projecte NISU em va entusiasmar. És difícil parlar de Teenage Dream sense revelar massa del muntatge, però ho intentarem.

Teenage Dream utilitza un llenguatge inspirat en l’audiovisual completament farcit de referències pop actuals per parlar-nos de la família a partir d’un moment clau: l’adolescència dels fills. D’una manera que pot semblar “petarda”, però que amaga una feina molt subtil i intel·ligent tant en el text com en la interpretació, es planteja la paternitat actual, el consumisme, la incomunicació, l’angoixa de fer-se gran, la hipocresia de qui viu la vida seguint certs clixés i idees preestablertes… I tot això sense sortir d’una habitació totalment decorada amb el mateix to de rosa que les empreses de joguines han decidit que han de tenir les coses “per a nenes”.

A l’escenari, tres actors espectaculars que treballen a foc lent els personatges per fer-nos esclatar de riure en els moments clau. Amb un ritme perfecte (i creieu-me que en aquest cas no és cap tonteria) i una gran confiança en el públic, fan fàcil un text que, a priori, no ho semblaria i ens submergeixen en la voràgine d’aquests personatges tan peculiars.

I tot això amb la Miley Cyrus de fons. La Miley Cyrus de “Wrecking Ball”.

No sempre surts del teatre amb la sensació que un text t’ha activat tants ressorts. Teenage Dream et fa riure al moment (pel que tenen d’esperpèntic moltes escenes) però et fa pensar després. És un espectacle ple de capes molt ben equilibrades que es pot gaudir a molts nivells. Si voleu descobrir una altra mena de teatre (i, com la que signa, sou uns apassionats de la cultura pop actual) no deixeu d’anar al Tantarantana a conèixer Teenage Dream. Us sorprendrà.

I per si algú ha estat retirat en un monestir budista sense connexió a Internet els darrers dotze mesos, us deixo amb el vídeo de la Cyrus:

 

 

Teenage Dream – Creadors: Projecte NISU. Repartiment: Guillem Gefaell, Xavier Torra i Albert Pérez Hidalgo. Sala: Teatre Tantarantana. Data: 5/02/15. Fotografia: Projecte NISU.

Comparteix aquesta entrada a:

5 Comments

  1. voltarivoltar.com 08/02/2015 at 19:44

    Hola Gema

    Acabo de llegir la teva crònica de Teenage Dream i et deixo aquest comentari per dir-te que estic completament d'acord amb la teva opinió. Nosaltres també vàrem estar el dia de l'estrena però anem amb retard amb les nostres cròniques Teatraires al nostre blog "voltar i Voltar". A veure si demà puc dir la meva.

    Per cert, he deixat un enllaç del teu escrit a l'espai que vaig crear a Facebook "TEATRE – l'opinió dels espectadors – Arts escèniques".

    Una abraçada

    Reply
    1. Gema Moraleda 09/02/2015 at 12:17

      Hola Miquel,

      Moltes gràcies pel comentari i per compartir l'entrada a Facebook.

      La propera vegada que coincidim al teatre ens hem de "desvirtualitzar" (estaré atenta).

      Una abraçada!

      Reply
  2. Pingback: Exprés - Somnis de teatre

  3. Pingback: Ricard de 3r - Somnis de teatre

  4. Pingback: Souvenir - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.