El teatre, com qualsevol manifestació artística, és fill del seu temps. Els autors, directors i tots els involucrats en la creació d’un muntatge viuen, com tots nosaltres, aquí i ara. Siguin textos antics o acabats d’escriure (com és el cas de L’efecte) els entenen (els entenem) sota la lent del context actual. Per això no em sorprèn que L’efecte sigui la tercera obra que veig en poc temps (després de Pensaments secrets i Tortugues) que parla de neurociència. I és que en un món on la ciència explica cada dia més coses que abans atribuíem al lliure albir o a la nostra “manera de ser” el neguit per saber quina part del que experimentem és “real” (si és que això existeix) i quina és “només química” resulta ben actual.
L’efecte, però, és diferent dels altres dos muntatges citats. Ni té la intenció divulgativa de Pensaments secrets ni és estrictament una comèdia romàntica com Tortugues.
A L’efecte, dos voluntaris es sotmeten a les proves d’un nou medicament antidepressiu. En els dies de tancament al laboratori, sorgirà l’amor entre ells, però és real? O es pot considerar un efecte secundari? El magnífic text de Lucy Prebble crea una tendra i màgica història d’amor en aquest context sense deixar de qüestionar en cap moment els límits de la medicina psiquiàtrica, els interessos dels laboratoris farmacèutics que van a la recerca de la “pastilla de la felicitat” o els límits d’allò que podem considerar “real”. Tot això amb un ritme excel·lent i una delicadesa extrema. Creant una història interessant a molts nivells, una història que et fa gaudir però que també et genera preguntes i et fa qüestionar algunes coses.
Nausicaa Bonnín i Pau Roca interpreten la parella protagonista i ho fan de tal manera que no només s’enamoren entre si, ens enamoren a tots. La química entre els dos actors és perfecta, i les seves interpretacions estan plenes de matisos i moments realment màgics. Magnífica també la Montse Germán amb tota la sobrietat (però també la tendresa) que demana el seu paper d’investigadora.
Si Pulmons va ser un dels grans èxits de la temporada passada, molt em temo que Sixto Paz ha tornat a encertar de ple amb L’efecte, una obra que ho té tot (text, repartiment, posada en escena…) per convertir-se en una imprescindible de la cartellera. No us la perdeu.