Collectivus

He de reconèixer que aquesta temporada la sala Leopoldo Fregoli (la “petita” de La Seca) s’està convertint en un dels meus espais predilectes. I és que sembla que aquest any l’estan encertant amb tots els espectacles: Aneboda, F.A.M.Y.L.I.A., Paraules d’amor i, ara, Collectivus. Tots aquests muntatges tenen diverses coses en comú: experimenten, prenen riscos i són valents. Creieu-me que no és fàcil trobar això a la cartellera.

Però parlem de Collectivus. Collectivus és un espectacle sorgit en el marc del projecte Els Malnascuts, impulsat i apadrinat per la Sala Beckett (una altra sala que està signant una temporada esplèndida). Els Malnascuts és un laboratori que aplega creadors joves per donar forma a un espectacle teatral. Poden ser actors, dramaturgs, directors i tècnics de tota mena i amb qualsevol rerefons. I és, en part, aquesta barreja imprevisible el que dóna lloc a un espectacle tan fresc com Collectivus.

A Collectivus coneixem sis personatges peculiars que viuen les seves vides aquí i ara. No espereu cap heroi en aquesta història, més aviat al contrari. Els personatges d’aquest text són autèntics desgraciats, persones amb mancances i problemes per enfrontar-se al món i a la realitat. I és per això que, malgrat tot, és inevitable acabar estimant-los.

Aquests personatges estan vius i respiren gràcies a la increïble feina interpretativa d’un repartiment jove, entregat i descaradament bo. Un repartiment que s’escolta i funciona com un mecanisme ben greixat, generós i valent, sense por a res sobre l’escenari. Hi destaquen uns sorprenents Pol Nubiala i Júlia Molins, que interpreten uns germans macarres i embogits, i Marina Prados i Núria Florensa, una altra parella de germanes que aporta una mirada estranyada i la contenció necessària per equilibrar el grup.

Collectivus et deixa amb ganes de més. Jo voldría conèixer més d’aquests personatges, de les seves vides, de què passa després que acabi l’obra. Suposo que és el que passa amb les coses bones, que mai no en tens prou. No us la perdeu.

Collectivus
Dramatúrgia i direcció: Marta Aguilar. Ajudant de direcció: Laura Pons. Repartiment: Eloi Sánchez, Raül Ferré, Pol Nubiala, Júlia Molins, Marina Prados i Núria Florensa. Espai escènic i vestuari: Gemma Moreno-Asso i Oriol Guanyabens. Il·luminació: Clàudia Barberà i Pau Torres. Música: Helena Guilera. So: Pau Matas. Coreografia: David Marín. Cos, consciència i creació: Raimundo Morte. Poesia: Luca Leonardi. Fotografia i premsa: Clàudia Serrahima. Disseny gràfic: Gemma Moreno-Asso. Audiovisuals: Clàudia Barberà i Pau Torres. Ajudant de direcció: Laura Pons. Assitència a la dramatúrgia: Equip de Collectivus. Producció: Laura Pons. Agraïments: Els Malnascuts, Sala Beckett i Joan Colomo. Espectacle sorgit a la plataforma Els Malnascuts, de la Sala Beckett.
Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 23/12/2015. Fotografia: Facebook de Collectivus – El niño Andrés.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.