iMe

És cert que la ciència ficció no és un dels gèneres més habituals al teatre. Tot i que, en realitat, no hauria de ser així. Hi ha la tendència a pensar que la ciència ficció equival a efectes especials i grans pressupostos però, en realitat, la ciència ficció pot ser d’allò més quotidiana. El que converteix una història en ciència ficció no és pas la tecnologia sinó l’enfoc. I enguany ho hem pogut comprovar amb un parell d’interessants espectacles de petit format molt ben resolts: Tortugues a la Sala Flyhard (un dels èxits de la temporada) i 2051 a Porta 4.

iMe segueix aquest mateix camí i, en la meva opinió, supera les anteriors. La Companyia Dara (responsables també de la divertidíssima El catalon d’una nit d’estiu, una de les obres de microteatre guanyadores del Festival Píndoles) sorprèn amb un espectacle fresc però carregat de significat. Sota l’aparença d’una comèdia inofensiva, Roc Esquius (que signa el text i la direcció) amaga un relat interessant i molt ben tramat que ens parla de tecnologia però, sobretot, de nosaltres, dels èssers humans i la nostra incapacitat (gairebé patològica) per a comunicar-nos i sentir empatia pels que ens envolten.

Amb una posada en escena senzilla i una escenografia pràcticament inexistent, iMe es recolza sobre quatre actors que aconsegueixen crear una gran sintonia sobre l’escenari. Una sintonia que es transmet al públic i que ens permet empatitzar amb les seves aventures i desventures. En aquest grup hi destaquen les dues intèrprets femenines, Mireia Pàmies i Núria Deulofeu, la primera entranyable i la segona intrèpida, em van fer riure i, gairebé, em fan plorar.

Quan algú podria pensar que tota la cartellera és Grec, el Tantarantana ha decidit programar una obra diferent, original, suggerent i molt interessant. Un autèntic regal que corre el risc de passar desapercebut enmig del festival de teatre d’estiu.

Feu-vos un favor i correu a veure-la, m’ho agraireu.

iMe – Autor i director: Roc Esquius. Repartiment: Mireia Pàmies, Bernat Mestre, Núria Deulofeu i Isidre Montserrat. Sala: Teatre Tantarantana. Data: 02/07/2015. Fotografia: (c) David Ruano.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: Mars Joan - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.