Debo de estar haciéndome joven, porque la verdad es que cada vez tengo menos tolerancia con algunas cosas. Por ejemplo, con el teatro que pretende aleccionarme. Si nunca me había acabado de convencer, de un…
Browsing Category Crítica
La pell escrita
La pell escrita ens presenta un personatge que reflexiona sobre la seva vida des de la morgue, minuts després que tot hagi acabat. El que converteix en diferents les pors o els retrets vitals d’aquest…
Este verano hice parapente y me reconcilié con el vacío
Adeline Thery y Nicolas Chevallier nos explican su historia muy al principio de su espectáculo Este verano hice parapente y me reconcilié con el vacío. Ambos franceses, son amigos desde hace tiempo, y, aunque ahora ella…
La noia de la làmpada
Quan la Sala Flyhard va anunciar la seva programació d’aquesta temporada i vaig veure que estrenarien La noia de la làmpada no vaig poder evitar fer un crit d’alegria. I és que em va fer…
Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)
Molts dels que vam veure Et vindré a tapar (per no dir tots) vam apuntar en un raconet de la nostra memòria dos noms, el d’Espai en construcció, la companyia responsable d’aquell muntatge, i el…
Los bancos regalan sandwicheras y chorizos
No us enganyaré, aquests dies em costa escriure. De fet, encara tinc pendent la crònica del Festival TNT de Terrassa (que prometo que compartiré amb vosaltres quan trobi el moment i la serenor). Els motius…