De vegades els espectacles s’endrecen sols a l’agenda de maneres inesperades i dialoguen entre ells sense que jo pugui fer res per evitar-ho. És així com, en la mateixa setmana, vaig veure In Wonderland i…
Browsing Category Crítica
In Wonderland
La crisi dels quaranta (o de la mitjana edat, digues-li com vulguis) és un tema recorrent del món de la creació artística i, en conseqüència, també d’aquest blog. Cada any és inevitable veure uns quants…
Paisajes para no colorear
A partir d’ara, dos cops al mes trobareu algunes de les meves crítiques a ‘La Llança‘, el suplement cultural del diari digital ElNacional.cat. Paisajes para no colorear és la meva primera col·laboració amb aquest mitjà….
Una història real
Segons la Viquipèdia, la procrastinació és l’acció o hàbit de deixar per a més endavant accions o activitats que s’han d’atendre per d’altres de més irrellevants i agradables. Confesso que porto més d’una setmana procrastinant l’escriptura d’aquesta crítica….
Mistery Magnet
De vegades, molt de tant en tant, et trobes amb muntatges que et deixen bocabadada, estupefacta, al·lucinada, confosa, entusiasmada i, el que és més greu quan et dediques a això de la crítica: muda. Intentar…
Tierras del Sud
El cambio de dirección del Teatre Lliure este año ha traído consigo nuevas ideas y propuestas que apuestan por un Lliure más abierto y más dispuesto a correr riesgos. Un soplo de aire fresco después…
Assajar és de covards #assajaroctubre
I després de la treva estiuenca, per fi, PER FI, dilluns passat va tornar a obrir les seves portes el corral d’Assajar és de covards pel que serà el seu vuitè any consecutiu. Parem un…
Canción dulce y amarga del hombre sin abuelos y la hija robada que quiere encontrar a su madre en el Cámbiame
Es extraño ir al teatro la semana en que en las calles de tu ciudad está teniendo lugar lo más parecido a una revolución que podemos catar en el primer mundo occidental. Tan extraño como…
Measure for measure
Fa més de quinze dies que vaig passar el cap de setmana a Girona per a un doblet shakespirià i encara no havia tingut un minut per seure a escriure. Em sap greu. Tanmateix, confesso…