Lara Díez és una de les dramaturgues (i consti que estic fent servir el femení inclusiu) més interessants del panorama actual. Des de les seves peces de microteatre, que han triomfat al Festival Píndoles diversos…
El gran mercado del mundo
Ya sabéis lo que opino al respecto de la arqueología teatral. Para mí el teatro tiene que dialogar con el presente, tiene que decir algo a las personas que están en la platea, tiene que…
Assajar és de covards #quevienenloscomunistaspollo
L’Assajar és de covards és una mica com l’arròs a la cassola que feia la meva mare: sempre li quedava boníssim, però hi havia dies que, pel que fos, esdevenia menjar dels déus, un petit…
Dogville: un poble qualsevol
La pel·lícula de 2003 de Lars von Trier Dogville és una faula macabra sobre la maldat humana. Sobre com el poder ens fa embogir i oblidar la humanitat de l’altre, sobre com l’abús és la…
El mal morir
La mort és la única cosa que ens assegura la vida. Quan naixem no podem saber absolutament res del nostre futur, excepte que un dia morirem. I, malgrat aquesta única certesa, la mort segueix sent…
Els ocells
Quan la gent comenta que és del Barça, del Madrid o de l’Espanyol, sempre penso que jo sóc de La Calòrica. Què voleu, no m’agrada el futbol, però la gent s’identifica amb els equips perquè…
No es país para negras
Cuanto más teatro veo, más claro tengo que, de todos los medios a nuestra disposición para remover conciencias y estómagos, el teatro es, probablemente, el más potente y más eficaz. Más que discursos, más que…
Excalibur i altres històries d’animals morts
Un any més torna a la Sala Atrium (en col·laboració amb la Nau Ivanow) el DespertaLab, el meu cicle preferit de l’any teatral. El que m’agrada d’aquesta cita és que mai no defrauda. Els muntatges…
Atlàntida 92 (Un espectacle que fa aigües)
En el seu segon any al Cicló, la companyia El Martell ha decidit donar un gir al seu llenguatge i arriscar amb un espectacle menys físic i més de text. Atlàntida 92 només s’assembla als…