Ho he dit en més d’una ocasió aquí al blog i no me’n cansaré mai: editar teatre és imprescindible. I ho és perquè el teatre és un art efímer que neix i mor sobre l’escenari….
Soterrani còsmic
Cuando pienso que Soterrani còsmic fue la última obra que vi en 2017 y que hasta ahora no me he podido sentar a escribir sobre ella me da muchísima rabia. El motivo de todo no…
L’últim sopar
Atresbandes és una d’aquelles companyies que se m’ha anat escapant. N’havia sentit a parlar diverses vegades, però sempre que m’arribava el boca orella, havien acabat funcions (jo l’anomeno la maledicció dels espectacles fugaços, aquelles joietes…
Les noies de Mossbank Road
No és la primera vegada, i tampoc no serà l’última, que vaig a veure una d’aquelles obres destinades a ser un dels grans èxits de la temporada, un espectacle que esgotarà entrades durant setmanes (i…
Tender Napalm
La mort d’un fill és probablement una des les experiències més devastadores que pot experimentar un èsser humà. Malauradament, he tingut prou experiències d’això en el meu entorn més proper per saber dues coses: una,…
Hem vingut aquí a deixar les coses clares
Confesso abans de començar que anar a veure un text teatral creat a partir d’articles satírics de Josep Maria de Sagarra em feia entre por i mandra. Per algun motiu m’havia muntat la pel·lícula que…
Assajar és de covards #pesadillaaedc
No ho he comentat mai perquè no hi havia pensat, però Assajar és de covards és un esdeveniment profundament feminista (i femení). I no hi havia pensat perquè, senzillament, Assajar és de covards és un…
Pamišelis (Diari d’un boig)
El director lituà Oskaras Koršunovas és un clàssic del festival gironí Temporada Alta, en el qual ha participat molts anys. De fet, si vaig comprar entrades per aquest espectacle sense saber-ne pràcticament res va ser perquè…
Alpenstock
Sempre he preferit anar a veure les obres sense saber-ne res d’antuvi, especialment del que diuen d’elles els seus creadors. Com a molt, me n’assabento després. I tot sovint només per curiositat. Sóc de la…