No trepitjava una carpa de circ des que vaig veure el primer espectacle del Cirque du Soleil (debia ser l’any 1995 o una cosa així) i, abans d’això, hauria de remuntar-me a quan ma mare…
Fabulamundi: Antisocial (semimuntat)
La veritat és que mai no havia sentit a parlar del projecte europeu Fabulamundi (o, si ho havia fet, me n’havia oblidat) però quan vaig llegir a la newsletter de la Sala Beckett que es…
Al nostre gust
Quan vaig llegir la promoció d’Al nostre gust em va venir al cap, inevitablement, un treball anterior de La Perla 29, 28 i mig. En aquell muntatge, Oriol Broggi buscava a Itàlia i als seus…
Antígona
Después de Edipo Rey, seguimos en Tebas aunque, esta vez, los problemas familiares tendrán poco que ver con incestos y, mucho, en cambio con conceptos tan abstractos como el honor, el respeto y la justicia.
Zona Franca
Zona Franca és una d’aquelles obres de les quals no es pot dir res dolent però que, malauradament, tampoc no destaca per res en especial. Es mira, es gaudeix i s’oblida, i en queda poc més…
La podrida
Estic segura que molts de vosaltres coneixeu històries de terror sobre famílies que es fan miques com a conseqüència d’una herència. No es res gaire estrany. Famílies modestes que, davant de la perspectiva d’aconseguir uns…
73 raons per deixar-te
Sabeu que m’agraden els musicals i sabeu que m’agrada Guillem Clua així que us podeu imaginar que quan vaig veure que, després del genial Killer, Clua tornava a la càrrega amb el gènere amb 73 raons…
Soliloquejar amb algú
La primera cosa que em crida l’atenció quan entro a la sala Joan Brossa és veure l’Àlex Marteen (a qui fa anys que segueixo com a músic amb el seu grup Monsieur Cactus) assegut al…