Zona Franca és una d’aquelles obres de les quals no es pot dir res dolent però que, malauradament, tampoc no destaca per res en especial. Es mira, es gaudeix i s’oblida, i en queda poc més…
Posts tagged Teatre
La podrida
Estic segura que molts de vosaltres coneixeu històries de terror sobre famílies que es fan miques com a conseqüència d’una herència. No es res gaire estrany. Famílies modestes que, davant de la perspectiva d’aconseguir uns…
73 raons per deixar-te
Sabeu que m’agraden els musicals i sabeu que m’agrada Guillem Clua així que us podeu imaginar que quan vaig veure que, després del genial Killer, Clua tornava a la càrrega amb el gènere amb 73 raons…
Soliloquejar amb algú
La primera cosa que em crida l’atenció quan entro a la sala Joan Brossa és veure l’Àlex Marteen (a qui fa anys que segueixo com a músic amb el seu grup Monsieur Cactus) assegut al…
II Festival de microteatre a TPKLKF
Vaig descobrir el TPKLKF (llegir TPK Le Cafè) aquest estiu quan s’hi va fer el I Festival de microteatre (que no vaig ressenyar aquí al blog perquè hi participava com a dramaturg el meu marit Lluc…
Una altra pel·lícula
Després de veure Una altra pel·lícula m’he de fregar els ulls diverses vegades quan descobreixo que Mamet la va escriure l’any 1988. I és que és possible que des del 88 hagi canviat tot: els mitjans…
Catalunya triomfant o rellotge sense agulles
Les peces curtes de cabaret creades per l’autor alemany Karl Valentin són tot un clàssic, especialment a les escoles de teatre, perquè permeten explorar camins tan interessants com són l’humor absurd, la tècnica de clown…
Premis Butaca 2015, la gala
Un any més el públic ha parlat i ha triat els millors espectacles de l’any als premis Butaca. La gala va tenir lloc ahir a la nit al Teatre Lliure i jo, que era el…
Molt soroll per no res
No és la primera vegada que em passa. Vaig a veure un espectacle que ha agradat a tothom (o això sembla) però a mi no. Coses que passen. Quin avorriment si tots estiguéssim sempre d’acord,…