La família és font inesgotable de conflicte tant a la realitat com a la ficció. De fet, deu ser aquest el motiu pel qual aquesta mena relats no desapareixen mai del panorama, son un mecanisme…
Browsing Category Crítica
Els somnàmbuls
Vaig anar a veure Els somnàmbuls, sobretot, per curiositat. Després d’uns quants anys seguint la feina de Llàtzer Garcia (La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L’última nit del món, Els nens desagraïts, No…
Todas las flores
Cuando voy a ver una pieza de Bàrbara Mestanza sé que voy a que me sacudan. Esto es así. Mestanza no firma nunca piezas apacibles, su arte no es plácido y no permite ser meramente…
200.000 mujeres
Doncs ja hi som. Arrenca la temporada teatral més estranya que recordi, en l’any més surrealista de la meva (i segurament nostra) existència. En un món on les certeses són cada vegada menys certes, saber…
No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti)
Em nego a començar totes les entrades dedicades a aquest Grec parlant de l’anormalitat de la situació. Sabem el que hi ha: distàncies de seguretat, una lleugera paranoia, dificultats, incertesa, etcètera. Som conscients que crear…
Una galaxia de luciérnagas
Este 2020 ha traído consigo una serie de cosas que, no es que hasta ahora no existieran, es que la mayoría de nosotros no las usábamos de manera habitual; ya sabéis: las mascarillas, el gel…
Ocaña, Reina de las Ramblas
He tenido que recurrir al calendario para saber cuándo fui por última vez al teatro antes de que empezara el confinamiento. Fue el jueves 12 de marzo. Todavía no hace un mes y, en cambio,…
La nostra parcel·la
Abans de començar amb aquesta crítica, és obligat parlar del «tema». Espero de tot cor que totes estigueu passant aquest confinament de la millor manera possible, malgrat les circumstàncies, i, sobretot, que tant vosaltres com…