Un narrador no fiable, més conegut pel seu nom en anglès, unreliable narrator, és un artefacte per explicar històries que busquen sorprendre l’espectador. L’exemple més conegut en la cultura pop d’aquest recurs seria en Bruce Willis…
Assajar és de covards – #AEDCTemporada final – Desembre
Miro el calendari, veig que demà és el corral de gener i jo encara no us he parlat del de desembre. Haurem de posar-hi remei. Poder assistir a la prèvia d’aquest Assajar és de covards…
Assajar és de covards – #AEDCTemporada final – Novembre
Vaig tard. En realitat, vaig tardíssim. La meva única excusa és que m’he estat canviant de pis (amb tot el que comporta fer una mudança) i que quan encara estava desfent caixes va venir el…
Crònica d’una temporada final
Tot allò que comença té un final. Això una és obvietat, ho sé, però val la pena recordar-ho perquè, sovint, tendim a pensar que les coses que ens agraden, que estimem, son eternes. I mira,…
Apunts breus d’una dona que no sap planificar
Quan vaig dir-vos que reobria el blog us vaig dir que ho faria amb la calma i tal i qual i que escriuria només d’allò que em donés la gana i quan volgués. I pensava…
Euforia y desazón
Si Jenin feat Raval es un montaje que transcurre en dos orillas opuestas del Mediterráneo, Euforia y desazón lo hace a los dos lados del océano Atlántico, una alianza creativa entre Barcelona y Argentina liderada…
Jenin feat Raval
Quan afirmem que el teatre és polític no estem repetint un eslògan sinó constatant una realitat. Tota forma d’art, no només el teatre, ho és. I ho és perquè conté una perspectiva, una forma d’entendre…
Somnis de teatre segona part: el retorn
Han passat tres anys i mig des de la meva darrera entrada regular en aquest blog (sense tenir en compte petits parèntesis com les cròniques de Tàrrega i de la gala d’Assajar és de Covards)….
Fira Tàrrega 2024 – La crònica
Ara que ja fa uns quants anys que hi vaig, Tàrrega s’ha convertit per mi en un espai que el meu cervell i el meu cos associen als records dels estius de la infància, que…